Irène

Títol: Irène

Autor: Pierre Lemaitre

Traducció d'Albert Pejó

Edicions Bromera

Primera edició, juliol 2015
346 pàgines

ISBN 978 84 9026 493 5

Premi Cognac 2006

Sinopsi

El comandant Camille Verhoeven és un home condicionat per la seva talla baixa, només 143 cm. No ho ha tingut gens fàcil però a la fi ha aconseguit respecte professional i felicitat personal amb Irène, la seva dona, i serà pare aviat.

Però la seva vida es veurà afectada per uns terribles crims que firma un assassí en sèrie a qui la premsa aviat anomena El novel·lista. El duel entre el comandant Verhoeven i El novel·lista derivarà poc a poc en una qüestió personal, mentre Irène espera pacientment que s'acabi l'embaràs.

Què en penso

De Pierre Lemaitre i Irène, aquesta primera història de la sèrie de Camille Verhoeven, crítica i públic en parla bé, i els seus llibres són best-sellers, però és complicat parlar-ne i no caure en el parany de contar massa coses, de manera que concretaré poc. El que si que puc dir que és excepcional, i per molts motius.

Primer de tot deixeu-me confessar que sóc fan del gènere negre i policial -no tant del thriller d'estil nòrdic, perquè ens entenguem. Quan vull pura diversió, quan necessito evadir-me del tot, relaxar-me mental i anímicament, aleshores llegeixo en negre. Així que hi torno periòdicament. El problema és que, si em permeteu l'expressió, assegurar el tret és bastant difícil en aquest estil tant sotmès al best-seller, i una acaba llegint coses fluixes fluixes de qui tothom en parla molt bé, malgrat tot. No és el cas, com us deia.

Excel·lent en tot, no se li pot posar cap però. L'estructura de la història, amb uns girs impecables i mai gratuïts, el dibuix dels personatges i la seva evolució del principi al final, l'ús primorós del tempo i del suspens, que corre paral·lel a la tensa espera de les últimes setmanes de l'embaràs, la prosa fàcil i precisa, la intel·ligència que planeja sobre l'argument tota l'estona, i sobretot el respecte que mostra l'autor cap al lector habitual de novel·les policíaques. Un lector entrenat a intuir de què va tot, hàbil per detectar petits errors argumentals, indicis i llicències literàries poc versemblants, que no es veurà decebut ni traït en cap moment. Si sou d'aquest tipus de lectors tingueu fe, i quan penseu ui això, quina cagada, continueu i espereu, espereu al final, que la vostra pràctica lectora es veurà satisfeta per l'originalitat argumental de la qual no es pot avançar res.

Irène és el joc amb el lector, a veure si ho descobreixes tot abans de que t'ho expliqui. És tornar unes pàgines enrere per quadrar detalls, i sí, sempre hi són, i sempre on toca i quan toca. No hi sobra res, no és efectista, no hi falta res, no és avorrit. És com sospitar del majordom i tenir-ne dubtes al mateix temps. 

Irène és diversió pura, però no només. És un clàssic innovador escrit per un mestre d'aquest gènere que a les seves mas adquireix una altra dimensió.

En resum, que no us la podeu perdre!