Títol:
Cants de sirena negra
Autor:
Sebastià Bennasar
Edicions
Saldonar, 2015
187
pàg.
ISBN:
978-84-942896-6-8
Sinopsis
Serge
és un mallorquí periodista, escriptor i amant de la mar, i un dia
és a punt d’ofegar-se. Una sirena negra el sedueix i el salva, i a
partir d’aquell moment el seu destí només és un: tornar amb ella
perquè hi ha quedat lligat per sempre més. Deixa la feina i navega
per seguir-ne el rastre per diversos ports del món, on més homes
confessaran haver-la conegut. Als diversos arxius històrics també
trobarà referències a la sirena negra, d’altres homes en altres
temps.
Què
m’ha semblat
Ara
que ja heu llegit la sinopsi, penseu que aquesta és una novel·la a
la que cap resum no farà justícia. En un resum no s’hi pot
incloure la tendresa i la naturalitat amb que tot l’argument va
fluint i que m’ha atrapat des de les primeres frases. En cap moment
li falta versemblança, ben al contrari, està molt ben documentada i
la història s’aferra a llocs geogràfics i moments històrics
precisos. El coneixement del món mariner i del seu vocabulari és
evident i li afegeix a la narració una qualitat especial.
També
està molt ben estructurada: res no es diu abans d’hora ni massa
tard. Anem descobrint-ho tot en el moment més oportú. Fins i tot el
narrador, que explica la història de Serge i que no coneixem
d’entrada. El cas és que l’argument juga amb el desig universal
de recuperar la ingenuïtat i la innocència perdudes, i usa aquest
desig com ho fan les novel·les d’aventures, a les que no s’està
d’homenatjar. Però no diria que sigui una història d’amor ni
d’aventures. Hi ha amor i amistat, i hi ha una certa aroma
d’aventura, però hi ha alguna cosa més íntima, més profunda,
més arrelada a la terra i a la pregunta eterna de qui som i qui
volem ser, que porten la història més endins de qui la llegeix.
Serge
troba altres homes (i dones) com ell, disposats a tot per amor i
amistat, i així ens fa anar descobrint la bellesa de creure que tot
és possible, que la puresa és possible. La seva és una aventura
vital que anem descobrint i completant poc a poc, perquè sempre hi
ha una petita incògnita per conèixer, que ens fa avançar una mica
més.
I
no patiu per la veu narrativa, perquè se us farà estranya només
les primeres línies. Una segona persona poc habitual però que
s’escau de meravella per a aquesta història. I tampoc patiu pel
mallorquí, al contrari, gaudiu-lo. Així llegit, no té cap
dificultat per als qui no som de les illes.
Tot
i que és el primer llibre que llegeixo de l’autor, veient el que
se’n diu a la caràtula i a la xarxa, semblaria que Serge podria
ser un “alter ego” inventat per a l’ocasió, per escriure
aquest “conte d’estels i sirenes”. Sigui com sigui, m'han quedat ganes de repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar.