13.10.16

Cants de sirena negra

Títol: Cants de sirena negra
Autor: Sebastià Bennasar
Edicions Saldonar, 2015
187 pàg.
ISBN: 978-84-942896-6-8

Sinopsis

Serge és un mallorquí periodista, escriptor i amant de la mar, i un dia és a punt d’ofegar-se. Una sirena negra el sedueix i el salva, i a partir d’aquell moment el seu destí només és un: tornar amb ella perquè hi ha quedat lligat per sempre més. Deixa la feina i navega per seguir-ne el rastre per diversos ports del món, on més homes confessaran haver-la conegut. Als diversos arxius històrics també trobarà referències a la sirena negra, d’altres homes en altres temps.

Què m’ha semblat

Ara que ja heu llegit la sinopsi, penseu que aquesta és una novel·la a la que cap resum no farà justícia. En un resum no s’hi pot incloure la tendresa i la naturalitat amb que tot l’argument va fluint i que m’ha atrapat des de les primeres frases. En cap moment li falta versemblança, ben al contrari, està molt ben documentada i la història s’aferra a llocs geogràfics i moments històrics precisos. El coneixement del món mariner i del seu vocabulari és evident i li afegeix a la narració una qualitat especial.



També està molt ben estructurada: res no es diu abans d’hora ni massa tard. Anem descobrint-ho tot en el moment més oportú. Fins i tot el narrador, que explica la història de Serge i que no coneixem d’entrada. El cas és que l’argument juga amb el desig universal de recuperar la ingenuïtat i la innocència perdudes, i usa aquest desig com ho fan les novel·les d’aventures, a les que no s’està d’homenatjar. Però no diria que sigui una història d’amor ni d’aventures. Hi ha amor i amistat, i hi ha una certa aroma d’aventura, però hi ha alguna cosa més íntima, més profunda, més arrelada a la terra i a la pregunta eterna de qui som i qui volem ser, que porten la història més endins de qui la llegeix.

Serge troba altres homes (i dones) com ell, disposats a tot per amor i amistat, i així ens fa anar descobrint la bellesa de creure que tot és possible, que la puresa és possible. La seva és una aventura vital que anem descobrint i completant poc a poc, perquè sempre hi ha una petita incògnita per conèixer, que ens fa avançar una mica més.

I no patiu per la veu narrativa, perquè se us farà estranya només les primeres línies. Una segona persona poc habitual però que s’escau de meravella per a aquesta història. I tampoc patiu pel mallorquí, al contrari, gaudiu-lo. Així llegit, no té cap dificultat per als qui no som de les illes.

Tot i que és el primer llibre que llegeixo de l’autor, veient el que se’n diu a la caràtula i a la xarxa, semblaria que Serge podria ser un “alter ego” inventat per a l’ocasió, per escriure aquest “conte d’estels i sirenes”. Sigui com sigui, m'han quedat ganes de repetir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar.