28.9.16

Neu, óssos blancs i uns homes més valents que els altres.

Imatge dels exploradors antàrtics
del llibre ODISSEA de National Geographic
Títol: Neu, óssos blancs i uns homes més valents que els altres.
Autor:  Mònica Batet.
Editorial: Meteora, 2015
177 pàgines

Sinopsis

Una noia jove prepara una maleta per al que és el seu segon viatge. En ella, hi posa alguns llibres, entre els quals “Expedició al Pol Sud” i el “Llibre d’estil”, a més de la Gramàtica Francesa.

La noia està a càrrec de l’avi patern des de que era petita perquè els pares van marxar a París coincidint amb un fenomen meteorològic anomenat la Gran Nevada, que va assolar el seu país àrtic. Per mirar de superar aquesta absència es refugia en la lectura. A la biblioteca de les golfes descobreix el llibre Expedició al Pol Sud, del capità Robert Falcon Scott, que serà la seva eina per adaptar-se al món mentre creix. 


L’avi dedicarà molts esforços a educar-la i li farà estudiar el llibre d’estil, i escriure de forma repetida frases com “No explicaré totes les coses”, o “No llegiré H.N., S.K., Y.J. i D.B.” La seva tieta posa el contrapunt tendre inventant un conte cada nit per a ella, però sempre sense explicar-li el final. En el conte sovint hi ha neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres. 

Després del seu primer viatge a la capital del país, vivint i treballant allà començarà a comprendre el sentit d’aquelles frases que li feia escriure l’avi. Descobrirà que d’aquelles inicials que té gravades a la memòria, un parell corresponen al seu pare absent, escriptor del moviment polític i literari No pensem com vosaltres, contrari al pensament ortodox imposat per la dictadura del seu país gèlid. També descobrirà que aquella dictadura té els seus desapareguts, i que el moviment No pensem com vosaltres segueix actiu. La seva segona maleta la portarà a París, on encara s’estudien els llibres del seu pare. 

Què m’ha semblat

Aquest és un llibre que transmet el fred i la tristor de la vida de la protagonista i del seu país àrtic, al mateix temps que omple de tendresa les pàgines.  Amb una estructura molt original —dues parts que porten per títol Primera Maleta i Segona Maleta— anant endavant i endarrere en el temps, aconsegueix bastir una història de caràcter intimista i desassossegat. Tot amb una prosa delicada que transmet amb habilitat el drama ocult darrera la infelicitat quotidiana. 
A mi m’ha deixat regust amarg perquè no hi ha gaire lloc per a l’esperança, tot i l’escletxa de claror que aporta el conte final, aquell que la noia, per fi, ha aconseguit acabar. 
Malgrat el drama és una història contada de forma amable i el to mesurat li fa guanyar punts. I m’ha fet venir moltes ganes de llegir ben aviat el llibre Expedició al Pol Sud, que fa temps que tinc en ment. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per comentar.