Títol: Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants
Autor: Mathias Enard
Traducció al català de Mercè Ubach
Editorial: Columna
161 pàgines
Sinopsi
El 13 de maig de 1506 Michelangelo Buonarroti viatja a
Constantinoble per dissenyar un pont sobre el Corn d’Or, per encàrrec del soldà
Baiazet II. Allà coneixerà les belleses de l’Orient acompanyat del poeta de la
cort Mesihi, i gaudirà del plaer dels perfums, les espècies, la música, i de
tota la seva grandesa cultural. I també coneixerà els seus perills.
Què m'ha semblat
Només puc dir d’aquesta novel·la curta que, per comptes
de llegir-la, l’he gaudit amb els sentits i l’he admirat per la seva bellesa.
Cada capítol és una petita porció d’orient explicada a
través de les vivències de Miquel Àngel, un personatge de sensibilitat
extraordinària i fortalesa immensa, amant, sobretot, de l’art. Però també ple
de contradiccions i pors, que s’expressen en l’enfrontament constant entre el
seu món real, Roma, i el que és encara per a ell un somni oriental,
Constantinoble.
Miquel Àngel, un home envoltat d’amors i gelosies
diverses, que mira desesperadament de superar-se a sí mateix i de passada
superar el seu gran competidor i predecessor en l’encàrrec arquitectònic,
Leonardo da Vinci.
Enhard també ens ofereix, amb molt d’encert, una mirada
sobre l’acte de crear i sobre la necessitat de sobreviure com a creador.
I tot això flueix naturalment, amb una prosa que llisca
suau per sobre els protagonistes, plena de subtileses i profunditats, molt
precisa, molt rica en els detalls i que embriaga, aquesta és la paraula, des de
la primera línia.
Una autèntica delícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per comentar.